Arbust de fulles verdes tot l'any i de flors blanques disposades en ramells al capdamunt de les branques, el fruit del qual és la cirera d'arboç. Aquest fruit es menja cru, i també se'n fan melmelades i confitures. Acompanya els guisats de porc i d'ànec, així com tots els ocells i aus grasses.

Fruit de l'arboç, planta silvestre que es troba als boscos d'alzinars (les Gavarres), de fulles verdes tot l'any. Recorda la cirera comuna, però no té pinyol. Té uns petits puntets que raspen, i una textura farinosa i una mica dolça. S'ha de menjar crua, acabada de collir. Se'n fan melmelades i es recobreixen pastissos amb els fruits sencers o partits.

Arbust tropical de fulles aromàtiques que s'utilitzen principalment per a cuinar. Quan són fresques, substitueixen la ceba per a la preparació de salses.

Arbre de 15 a 20 m d'alçada que creix en les terres tropicals, sobretot a la Polinèsia i a l'Índia. Els seus fruits, de forma ovoide com un meló, pesen entre 300 g i 3 quilos, i constitueixen una alimentació de base en les zones tropicals. La seva polpa blanca i carnosa té un sabor semblant a la carxofa; és molt rica en midó, i el seu valor nutritiu és consemblant al del pa de blat candial. Aquest fruit, una vegada pelat i net de llavors, es cou amb aigua i sal, com les patates. Es menja bullit, guisat o rostit. El sabor i la mida de les llavors són semblants als de les castanyes.

Arbust espinós de la família de les rosàcies, de flors blanques i fruits vermells, negres o grocs, i que té dos pinyols. En fitoteràpia s'empra per a guarir determinades afeccions.

Dit d'una cosa, una eina, un estri, una preparació en curs de cocció, un plat, etc., que crema, que abrasa, que és incandescent, molt calent.

Dur a un estat trencadís, gairebé polvoritzat (com una mantegada), la barreja d'ingredients o d'una pasta seca (farina, sal i cos gras, de vegades sucre). L'operació s'efectua primer amb la punta dels dits, força ràpidament, i després agafant la mescla en petites quantitats, que es refreguen entre els palmells de les mans. A continuació, s'hi afegeix l'aigua o els ous, després es dona forma de bola a la pasta i, finalment, es deixa reposar.

Peix que no sol mesurar més de 30 cm de llargària, extraordinàriament semblant a la sardina, de la qual es diferencia per la configuració llisa de les seves ganyes, que en la sardina són estriades. Té el cos allargat i comprimit, esmolat en la zona ventral, el morro punxegut, el dors de color verd olivaci, els costats de color platejat, mancats de línia lateral, amb escames molt primparades. És un peix blau, de temporada abril-setembre. Cadascuna de les nombroses espècies existents d'arengades té el seu propi circuit marítim i la seva època de fresa (que influeix en el sabor i en el valor nutritiu del peix). En els nostres mercats es presenta sota la forma de conserva en salaó i fumada. Les arengades en salaó se solen confondre amb les sardines de timbal, que s'anomenen impròpiament sardines arengades, i que són les que s'anomenaven guàrdies civils, perquè sortien del timbal aparellades i perquè la ració habitual comprenia dues peces. A Catalunya la frase "menjar pa i arengada" és l'equivalent de menjar modestament, significat carregat de lògica, ja que és un aliment que, inevitablement, acompanya les mongetes blanques bullides, així com la verdura amb patates. L'arengada té poques receptes per cuinar-la; fresca resulta adient per a la fregitel·la o la brasa. La fumada o salada que es troba en timbals arreu dels mercats de pesca salada, cal procedir a netejar-la i dessalar-la, operacions que es poden fer amb aigua tèbia, i es menja rostida, a la brasa o fregida. Crua i escatada, esbocinada i amanida amb oli d'oliva, guarneix amanides o acompanya salses diverses elaborades amb mostassa, cogombrets, etc.

Vocabulari propi d'una professió, d'una disciplina o d'una activitat.

Relatiu a l'argot.