Preparació culinària d'origen rus a base de sèmola de fajol, bullida amb aigua o cuita amb algun greix.

Conformitat amb les prescripcions alimentàries del judaisme.

Beguda euforitzant, d'ús cerimonial, treta d'un pebrer d'una espècie comuna a les illes Marqueses i Hawaii.

Plat originari de Turquia que consisteix en una broqueta feta amb trossos de carn, generalment de xai, intercalats amb verdures, marinada i preparada a l'estil de la cuina de la Mediterrània oriental.

Especialitat grega que consisteix en una mandonguilla aplanada feta de carn picada, sagí i espècies, enfarinada i fregida.

(1860-1951) Industrial nord-americà. Director d'un hospital dedicat als trastorns d'origen alimentari, va descobrir el 1894 un procediment que permetia transformar els grans de blat de moro en flocs. Aquests eren adequats per al règim preconitzat pels adventistes, secta a la qual pertanyia. El procediment fou industrialitzat el 1898 i avui es troben arreu.

Aiguardent de cirera originari de la Selva Negra (Alemanya). Es degusta com a digestiu, però també s'empra en pastisseria i confiteria en nombroses preparacions.

Fruit d'una planta enfiladissa originària de la Xina, però cultivada i desenvolupada especialment a Nova Zelanda de manera industrial. Avui també es fa a Catalunya. Aquest fruit, de la mida d'un ou d'oca, cobert per una pell vellosa de color terrós-verdós, té la carn d'un to verd clar, sucosa, molt perfumada i lleugerament acidulada. Aporta 53 cal per 100 g i és molt rica en vitamina C. Quan el kiwi està madur i cedeix a la pressió del dit, es menja com a postres, partit pel mig o bé pelat i tallat a daus o a rodanxes. Forma part de les macedònies de fruites, serveix per a decorar pastissos i, en cuina, substitueix el raïm i altres fruites per a acompanyar guatlles i parts del porc rostides, com ara llonzes. També és el principal ingredient d'una salsa agredolça per a acompanyar carns i peixos que se serveixen freds.

(1800-1875) Industrial alemany que el 1835 va crear una fabriqueta de torrefacció de xicoira i cafè, on més tard es varen preparar farines de lleguminoses que se servien en paquets. Aquestes fabricacions varen ser l'origen de les primeres sopes venudes al mercat en bosses.

Alga comestible utilitzada a la cuina japonesa. Es presenta en forma de grans fulles negres assecades, que es rehidraten. S'utilitza per a guarnir brous, acompanyar peixos, assaonar guarnicions, etc.