Torrons

Torrons

Ja esteu a punt per festes? Ja teniu preparada alguna peça de roba per estrenar? Ja teniu fet el pessebre o guarnit l’arbre? Ja heu col·locat al mig del menjador una bona ponsètia? Ja teniu a punt l’os de vedella, l’os de pernil, l’api i la xirivia per fer bon brou? I ja teniu un bon vi del Penedès[1], escumós o no, a refrescar? I sobretot sobretot, ja teniu els torrons?

Sí, els torrons que ens transporten, ben empaquetats, els fruits de la tardor mediterrània: les ametlles, les avellanes, els pinyons, les nous i la mel. Els torrons que tanquen tots els àpats de festes. Els torrons que ens atipen fins al capdamunt, però que no podem parar d’anar trencant a bocins petits o retallant a talls finets perquè n’hi ha de tantes menes que els hem de tastar tots, i repetir de tots per confirmar que són molt bons!

I efectivament, hi ha torrons fluixos que tallem a talls i torrons forts que trenquem a trossos. Exemples de torrons fluixos són el torró de Xixona, el torró de crema o el torró de massapà. En canvi, el torró d’Alacant o el torró d’Agramunt són torrons forts. Tot això si ens cenyim als torrons clàssics. Però si entrem en qualsevol pastisseria i mirem l’oferta, la cosa es complica: torrons de coco, torrons de crocant, torrons de xocolata... torrons de xocolata? De xocolata negra, de trufa, de praliné, de xocolata amb marc de cava, de xocolata amb cafè, de xocolata amb fruita de la passió, de xocolata amb avellanes senceres, de xocolata amb capes de neula, de xocolataaaaaaaaa... I per als iconoclastes, gelat de torró, mousse de torró, bescuit de torró...

Recordeu que ho tenim tot al Cercaterm.

Bon Nadal i bon profit!

 


[1] Considereu-ho una indulgència nadalenca. (N. de l’A.)