Cereal, el més cultivat del món després del blat, en les zones tropicals, equatorials i temperades. L'arròs ja era conegut i cultivat a la Xina més de 4.000 anys abans de la nostra era. Els viatgers àrabs afavoriren l'expansió d'aquest cereal per Egipte, el Marroc i finalment Espanya, des d'on, al final del segle XVII, el van fer arribar a Amèrica. A Catalunya l'arròs és l'únic cereal que té una tradició exportadora: Pals, al Baix Empordà, i el delta de l'Ebre, al Baix Ebre i al Montsià, són les zones arrosseres principals de Catalunya. Generalment, es distingeixen dues classes d'arròs: la subespècie indica (anomenada arròs de luxe), de grans llargs que se separen bé, i la subespècie japonica (anomenada arròs comú), de grans rodons, que, si es couen molt, formen una massa. N'existeixen altres tipus, una vintena, aproximadament. L'arròs es diferencia d'acord amb els tractaments a què és sotmès després de la collita. Molt energètic (100 g donen 350 cal quan està "complet", i 120 quan està blanquejat), ric en midó assimilable (77%), però les seves proteïnes manquen d'alguns aminoàcids indispensables. Les seves capes externes contenen vitamines (B1, B2 i PP), així com elements minerals. Dietèticament, l'arròs complet és millor que el blanc. Cocció i preparacions: per a un plat, es necessiten de 80 a 100 g per persona; per a un entremès, uns 30 g, i per a unes postres, una mica més. Generalment, la cocció de l'arròs es realitza amb aigua, brou, llet o fumet, especialment per a les paelles valencianes catalanitzades. L'arròs té un gran poder d'absorció, i s'embeu del líquid amb què es cou (bullent). L'art de coure un arròs rau a fer-lo coure al punt, que es troba entre els 18 i els 21 minuts, segons la classe d'arròs i la naturalesa del líquid amb què es fa coure: al començar a bullir, un terç de temps a gran foc; continuar amb el foc una mica abaixat un terç més, i acabar-lo de coure en el tercer espai de temps amb el foc al mínim i la cassola tapada. Se serveix cinc minuts després de retirar-lo del foc. Les receptes a base d'arròs són molt nombroses; serveix per a acompanyar o guarnir tota mena de plats (peixos, carns, aviram, amanides, etc.), així com per a preparar postres, les més populars l'arròs amb llet, per a les quals primer s'ha de blanquejar l'arròs amb aigua bullent, i, a mig coure, escórrer-lo per acabar-lo de coure amb la llet, ja preparada, a poc foc, fins que adquireixi una consistència cremosa.