Back to top

Terminologia de la vitivinicultura

Presentació
targeta vitícola targeta vitícola

Vitivinicultura

  • ca  targeta vitícola, n f
  • es  tarjeta vitícola, n f

Vitivinicultura

Definició
Document virtual identificat per un codi numèric associat a una persona física o jurídica a la qual acredita davant del celler per a poder lliurar-li el raïm, amb destinació a vinificació, procedent de parcel·les inscrites en el Registre vitivinícola de Catalunya.
tintorera tintorera

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

  • ca  garnatxa tintorera, n m/f
  • ca  tintorera, n m/f sin. compl.
  • es  alicante bouschet, n m
  • es  garnacha tintorera, n f
  • es  negral, n m
  • fr  alicante bouschet, n m
  • fr  teinturier, n m
  • en  Alicante Bouschet, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definició
1. Cep resultat d'un encreuament de garnatxa negra i petit bouschet.
2. Raïm negre produït pel cep garnatxa tintorera, de maduració primerenca, menut i amb els grans mitjans, esfèrics, de color negre intens i amb la polpa també negra.
3. Vi elaborat amb raïm garnatxa tintorera, amb molt de cos i de color molt intens.

Nota

  • 1. La denominació catalana tintorera, reducció de garnatxa tintorera, se sol utilitzar en contextos poc especialitzats.
  • 2. En català també es documenten, entre d'altres, les formes granatxa, vernatxa i vernassa (totes tres noms masculins o femenins), variants lingüístiques de garnatxa.
  • Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació garnatxa tintorera i el sinònim complementari tintorera pels motius següents:

    ·garnatxa tintorera és la forma que s'utilitza en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i, segons els especialistes, és la denominació més freqüent d'aquesta varietat;

    ·la forma monolèxica garnatxa (de l'italià vernaccia, probablement del nom del poble de Vernazza, a la Ligúria) es documenta al diccionari normatiu, si bé referida a la garnatxa negra;

    ·la forma tintorera, reducció del nom complet garnatxa tintorera, també es documenta en obres de referència;

    ·totes dues formes tenen el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes alacant i alicant, procedents, segurament, de alicante bouschet, denominació d'aquesta varietat en altres llengües, perquè, segons mostren les obres consultades i segons asseguren també els especialistes, no tenen gaire ús en català; es consideren, per tant, formes innecessàries.

    Tampoc té ús ni es documenta enlloc la forma lledoner tintorer, que es podria deduir del nom d'altres garnatxes (lledoner blanc, lledoner negre, lledoner pelut, etc.), i per aquest motiu no s'ha recollit com a sinònim de garnatxa tintorera.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
trepat trepat

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

  • ca  trepat, n m
  • es  trepat, n m

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definició
1. Cep originari de la Conca de Barberà, vigorós.
2. Raïm negre produït pel cep trepat, de maduració tardana, gros, compacte i amb els grans grossos.
3. Vi elaborat amb raïm trepat, lleuger, fresc, afruitat, amb un grau alcohòlic baix i poca aroma, que se sol utilitzar per a fer vins rosats i negres.

Nota

  • Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació trepat pels motius següents:

    ·és la forma que es documenta en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat; també es documenta en altres textos especialitzats del sector i en obres terminològiques i lexicogràfiques;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarten les formes embolicaire (pròpia del País Valencià), trobat, trepó, criatendra, cuatendra, pansa borda, pansa roja, panser negre, pansó i tarragoní, que en algunes fonts es recullen per a fer referència a aquesta varietat, perquè els especialistes i els textos legals les associen amb varietats diferents. La forma embolicaire, concretament, que inicialment s'havia vinculat amb el trepat, apareix a la llista oficial de varietats autoritzades a la Comunitat Valenciana com a varietat diferent.

    Els especialistes comenten que també existeix una varietat blanca de trepat (trepat blanc), però que és poc coneguda i que actualment es cultiva molt poc.

    Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme sumoll blanc (sin. compl. marseguera):

    S'aproven la denominació sumoll blanc (de sumollar 'fer pansir o madurar', del llatí submolliare, derivat de mollis 'tou', potser relacionat amb el caràcter sucós d'aquesta varietat) i el sinònim complementari marseguera (potser del llinatge valencià Messeguer, per encreuament amb març: messeguer > messeguera X març > marseguera) pels motius següents: (1)

    ·són les formes documentades en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) per a anomenar aquesta varietat;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes.

    Els especialistes comenten que el sumoll blanc és una varietat poc conreada actualment a Catalunya (en aquests moments, només es fa a l'Alt Camp) i que, malgrat la similitud de noms, és molt diferent del sumoll negre, que és una varietat molt més coneguda.


    (1) Les etimologies provenen de FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
trobat blanc trobat blanc

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

  • ca  trobat blanc, n m
  • es  alcañón, n m
  • fr  alcañón, n m
  • it  torbato bianco, n m
  • en  Alcañón, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definició
1. Cep originari de la comarca aragonesa de Somontano, conreat especialment a l'Alguer, de brotada tardana.

2. Raïm blanc produït pel cep trobat blanc, de maduració tardana, mitjà, cònic i amb els grans mitjans, esfèrics i de color verd groguenc.

3. Vi elaborat amb raïm trobat blanc, amb cos, poc àcid, de color groc palla pàl·lid amb tons verds i amb un grau alcohòlic alt.

Nota

  • Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació trobat blanc pels motius següents:

    ·és la denominació catalana amb què es coneix habitualment aquesta varietat;

    ·és una forma lingüísticament adequada, constituïda pel nucli trobat (potser dissimilació de torbat, del llatí turbatus 'enterbolit', referent a una tonalitat intermèdia entre el vi blanc i el vi negre)(1), ja recollit en obres lexicogràfiques i terminològiques catalanes com a nom de cep,(2) i l'adjectiu blanc, referit al tipus de varietat segons el color (també existeix, segons les fonts consultades, una varietat de trobat negre);

    ·ja es documenta en obres especialitzades del sector;

    ·té el vistiplau dels especialistes.

    Es descarta la sinonímia amb malvasia del Rosselló, recollida en algunes fonts, perquè els especialistes no poden confirmar que designi la mateixa varietat.

    També es descarta la sinonímia amb macabeu, en aquest cas perquè els especialistes asseguren que es tracta d'una varietat diferent.

    Es descarta la forma d'origen castellà alcañón, malgrat que es recull en textos oficials en català (per exemple, al RD 313/2016, de 31 de juliol), perquè no s'ajusta a l'ortografia catalana i, a més, es innecessària, tenint en compte que ja existeix una denominació catalana d'aquest cep.


    (1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).

    (2) Es recull, per exemple, al Diccionari català-valencià-balear definit com "Nom d'una varietat de cep i de raïm de gra gros" (ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans; Palma de Mallorca: Moll, 2001-2002. <<dcvb.iecat.net/&gt;>).

    [Acta 619, 31 de març de 2017]