Back to top

Terminologia de la vitivinicultura

Presentació
  • ca  raïm, n m
  • es  uva, n f

Vitivinicultura

Definició
Fruit del cep, emprat en la vinificació.
replantació avançada de vinya replantació avançada de vinya

Vitivinicultura

  • ca  replantació avançada de vinya, n f
  • es  replantación avanzada de viña, n f

Vitivinicultura

Definició
Plantació de vinya que es fa amb el compromís del viticultor d'arrencar posteriorment una altra vinya de la seva explotació.
requena requena

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

  • ca  boval, n m
  • ca  requena, n m/f sin. compl.
  • es  bobal, n m
  • es  requena, n m
  • fr  bobal, n m
  • pt  boal, n m

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat negra

Definició
1. Cep conreat tradicionalment al País Valencià, sobretot a la Plana d'Utiel, molt resistent i productiu.
2. Raïm negre produït pel cep boval, menut i amb els grans mitjans o grossos.
3. Vi elaborat amb raïm boval, àcid, de color intens, amb un grau alcohòlic baix i una aroma fresca i poc intensa, una mica rústega.

Nota

  • 1. La denominació catalana requena s'utilitza especialment al sud de Catalunya i al País Valencià.
  • 2. En català també es documenten les formes boal, bogal i bovadal (totes tres noms masculins), variants lingüístiques de boval, i raquena (nom masculí o femení), variant lingüística de requena.
  • Criteris aplicats:

    S'aproven la denominació boval (de l'adjectiu normatiu boval, derivat de bou) i el sinònim complementari requena (del topònim valencià Requena) pels motius següents:

    ·totes dues formes es documenten àmpliament en obres terminològiques i especialitzades del sector;

    ·són lingüísticament adequades: boval és una substantivació de l'adjectiu boval, derivat de bou; (1) requena és una lexicalització del topònim Requena, a la plana d'Utiel, on és habitual el conreu d'aquest cep, i segueix, doncs, el paral·lelisme de denominacions ja normatives, com ara borgonya o bordeus, també procedents de noms propis;

    ·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;

    ·tenen el vistiplau dels especialistes consultats.

    Es descarta la forma bobal, documentada en algunes fonts (per exemple, a la llista varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA), perquè és inadequada en català des del punt de vista ortogràfic (és probablement una influència del castellà, llengua que devia adoptar bobal a partir del català boval).

    Es descarta també la forma requeno (i igualment la variant gràfica raqueno), malgrat que té ús en algunes zones del País Valencià, perquè és un castellanisme innecessari.

    Els especialistes corroboren, d'altra banda, que boval és una varietat negra i remarquen que boval blanc és una altra varietat, menys coneguda i diferent genèticament. El boval blanc no s'estudia en aquest document perquè no és una varietat esmentada en cap de les DO catalanes ni en la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA).


    (1) La motivació semàntica de boval no és clara, però és possible, segons Favà, que provingui de la idea de 'raïm apte per als bous', pel fet que és un cep molt productiu i, especialment, pel fet que el raïm és bast.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]
riesling [de] riesling [de]

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

  • ca  riesling [de], n m
  • es  riesling, n m
  • fr  riesling, n m
  • en  Riesling, n

Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca

Definició
1. Cep originari d'Alemanya i de la regió francesa d'Alsàcia, molt productiu.
2. Raïm blanc produït pel cep riesling, de maduració tardana i amb els grans esfèrics.
3. Vi elaborat amb raïm riesling, equilibrat de sucres i d'acidesa, i amb una aroma floral i mineral.

Nota

  • Criteris aplicats:

    S'aprova la denominació riesling, manlleu de l'alemany d'origen incert, pels motius següents:

    ·és la forma recollida a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) i en els textos especialitzats del sector;

    ·en les altres llengües també s'utilitza;

    ·té el vistiplau dels especialistes, que corroboren que és l'única forma utilitzada per a denominar aquesta varietat.

    Tot i que se sol pronunciar rísling, imitant la pronúncia original, els especialistes es mostren contraris a l'adaptació (rísling), per motius d'ús i d'internacionalitat.

    [Acta 607, 17 de juny de 2016]