Per què durant l’hivern i començament de la primavera sentim a parlar de garotes, de garoines i d’eriçons? La resta de l’any no n’hi ha? I això és menja? I, com diria la meva àvia, són la mateixa bèstia?
La gastronomia oriental comença a fer-se un lloc important entre nosaltres, sigui a través de la restauració o els comerços o, fins i tot, a través de diverses expressions culturals, com ara el cinema, la literatura o el manga.
Sabem que per Nadal no hi ha res com una bona escudella i una bona carn d’olla (llevat, és clar, que sigueu vegetarians), però també és cert que de vegades ve de gust variar.
La forma adequada en català és gàrum. Es tracta d'un condiment d'olor i gust forts obtingut fent marinar vísceres i trossos de peix en salmorra amb herbes aromàtiques.
Aquests dies en què la calor comença a cedir terreny, el calendari ens regala, a part d’unes nits més fresques, una bona colla de fruits especialment saborosos: raïm, codony, mores, figues...
Segons diuen els experts, perquè la xocolata es mantingui en condicions òptimes cal conservar-la entre els 15 i els 18 graus i en un ambient sec, en què la humitat sigui inferior al 60 %.
Actualment la consolidació en la nostra societat de nous hàbits alimentaris fa que sigui molt recomanable saber ben bé què hi ha darrere de cada terme que utilitzem per a referir-nos-hi.
Es beu pensatiu, a glops petits, una mica de vi. El gust a la boca, l’aroma per via retronasal, les característiques tàctils. Té cos, un color fosc i tons porpra, amb una aroma afruitada, d’espècies i de… cacau? Arruga el front. No el situa.
