Durant els darrers anys s’ha fet popular un mètode d’introducció de l’alimentació complementària dels lactants conegut amb la forma anglesa baby-led weaning (o també, abreujadament, amb la sigla BLW).
Amb l’arribada de l’estiu és habitual tornar a sentir parlar de diferents tipus de dietes que preparen el cos i el posen en forma per als mesos calorosos que han de venir.
Sembla que, finalment, podem desar els jerseis, els anoracs, les botes i tota mena de peces de roba i complements associats al fred, i que som a la primavera i la temperatura anirà pujant a poc a poc i aviat ens podrem queixar de la calor.
Per què durant l’hivern i començament de la primavera sentim a parlar de garotes, de garoines i d’eriçons? La resta de l’any no n’hi ha? I això és menja? I, com diria la meva àvia, són la mateixa bèstia?
La gastronomia oriental comença a fer-se un lloc important entre nosaltres, sigui a través de la restauració o els comerços o, fins i tot, a través de diverses expressions culturals, com ara el cinema, la literatura o el manga.
Sabem que per Nadal no hi ha res com una bona escudella i una bona carn d’olla (llevat, és clar, que sigueu vegetarians), però també és cert que de vegades ve de gust variar.
La forma adequada en català és gàrum. Es tracta d'un condiment d'olor i gust forts obtingut fent marinar vísceres i trossos de peix en salmorra amb herbes aromàtiques.
Aquests dies en què la calor comença a cedir terreny, el calendari ens regala, a part d’unes nits més fresques, una bona colla de fruits especialment saborosos: raïm, codony, mores, figues...
