Sabem que per Nadal no hi ha res com una bona escudella i una bona carn d’olla (llevat, és clar, que sigueu vegetarians), però també és cert que de vegades ve de gust variar.
La forma adequada en català és gàrum. Es tracta d'un condiment d'olor i gust forts obtingut fent marinar vísceres i trossos de peix en salmorra amb herbes aromàtiques.
Aquests dies en què la calor comença a cedir terreny, el calendari ens regala, a part d’unes nits més fresques, una bona colla de fruits especialment saborosos: raïm, codony, mores, figues...
Segons diuen els experts, perquè la xocolata es mantingui en condicions òptimes cal conservar-la entre els 15 i els 18 graus i en un ambient sec, en què la humitat sigui inferior al 60 %.
Actualment la consolidació en la nostra societat de nous hàbits alimentaris fa que sigui molt recomanable saber ben bé què hi ha darrere de cada terme que utilitzem per a referir-nos-hi.
Es beu pensatiu, a glops petits, una mica de vi. El gust a la boca, l’aroma per via retronasal, les característiques tàctils. Té cos, un color fosc i tons porpra, amb una aroma afruitada, d’espècies i de… cacau? Arruga el front. No el situa.
Per a menjar les viandes a l'estil xinès, japonès, coreà, etc., l'estri que es fa servir s'anomena bastonet. És un pal prim que, formant parella amb un altre, cal saber agafar
Darrerament s'ha estès l'ús de les formes angleses foodie o foody per a referir-se a una persona aficionada a cuinar, menjar en restaurants, tastar receptes noves i estar al dia de les novetats en l'àmbit gastronòmic a través de programes, revistes, webs, etc.
En català, del procediment culinari que consisteix a fer talls i forats a una peça de carn que s'ha de rostir i omplir-los de tallets de cansalada i altres ingredients per fer-la més saborosa se'n diu
