Fa bo, un grup de joves o d’adolescents estan asseguts en una plaça, uns als bancs, d’altres al respatller dels bancs, d’altres a terra, en cercle o no, asseguts en unes escales, i es posen alguna cosa a la boca amb el dit gros, l’índex i el del mig, o només amb el dit gros i l’índex.

Si en un apunt anterior parlàvem de talls de carn i de peix, ara parlarem de maneres de tallar. I per compensar, tallarem verdures i hortalisses a la juliana, a la brunesa i a la xifonada.

Un tros de carn, de peix, de formatge o del que sigui tallat d’una peça sencera o d’un tros més gros és un tall. Avui parlem d’alguns talls, especialment de carn, que tenen un nom específic.

Hi ha gent a qui li agrada fer servir la cullera i no necessita que faci fred per menjar-se una bona escudella o una bona olla aranesa.

El terme més teclejat al cercador del portal d’alimentació i gastronomia durant l’any 2020 és cecina. Per què? No ho sabem, però parlem-ne.

Quan qui escriu aquestes ratlles anava a primària, els torrons s’acompanyaven amb coca de forner; quan anava a secundària, a la taula familiar van aparèixer les neules; en l’època universitària, el pa de Nadal, espès i consistent, com correspon a una importació alemanya, amb panses i taronja conf

Com si no hi hagués hagut estiuet de Sant Martí, estem vivint una tardor tan reclosa que no és que no sortim gaire de casa, és que no sortim de les tecles i les pantalles.

Cuina de mil gustos, de mil colors, de mil possibilitats, la cuina mexicana s’escampa pel món i ha arribat a Catalunya, de vegades directament, de vegades passant per Texas, i aquí s’ha quedat, per a gaudi nostre.

En català, les persones que segueixen un règim alimentari bàsicament vegetarià que inclou el consum esporàdic de carn i peix s’anomenen flexivegetarians o, secundàriament, flexitarians.

Un mocktail és una beguda obtinguda per la barreja de diferents begudes no alcohòliques, que es prepara agitant la mescla dels ingredients amb trossets de glaç dins una coctelera.

A hores d’ara ja sabem que la humanitat no canviarà de soca-rel, com alguns predicaven des del confinament del mes d’abril, que el nostre món no serà menys agressiu amb el planeta, ni desapareixeran les desigualtats, la violència o la precarietat.

La gran ciutat, el comerç global, el voler-ho tenir tot quan volem i on volem ens ha fet oblidar que les plantes que creixen de la terra tenen uns cicles de vida determinats, que es planten en una època de l’any concreta i