La feina a la cuina no consisteix només a preparar i coure els ingredients per poder gaudir de plats exquisits amb la família o els amics, sinó que, un cop s’ha acabat l’àpat, toca arremangar-se i deixar-ho tot ben net i polit.
Temps era temps que la paraula telèfon es referia a un aparell de comunicació que teníem instal·lat al rebedor de casa. Costava tenir converses privades!
No es pot entendre la cuina sense herbes. Cada cuina les seves herbes, les herbes del seu entorn, de quilòmetre zero. La cuina com a continuació del camp, els marges, el bosc dels voltants. L’olor de llorer del pollastre amb prunes de la meva àvia.
Les truites es poden girar —quan un estat de coses o una situació canvia radicalment—, es poden somiar —si es creuen possibles coses irrealitzables— o es poden menjar.
Si hi ha una reina del gener (i del desembre i del febrer i del març), a banda de la fred que ens proporcionen els barbuts, és la carxofa o escarxofa, la inflorescència de la carxofera o escarxofera.
Segons el Calendari dels Pagesos, les fruites del mes de novembre són l’aranja, l’aranyó, el caqui, el codony, la llimona, la magrana, la mandarina, el nabiu, la poma, el raïm i la taronja.
Nits tropicals, vespres roents. Ni gana no tenim amb la calor que fa. Però bé hem de menjar i hem de menjar i beure de manera adequada perquè el cos tingui l’aliment que necessita per funcionar i sobretot recuperi l’aigua que va perdent.