Actualment la consolidació en la nostra societat de nous hàbits alimentaris fa que sigui molt recomanable saber ben bé què hi ha darrere de cada terme que utilitzem per a referir-nos-hi.
Es beu pensatiu, a glops petits, una mica de vi. El gust a la boca, l’aroma per via retronasal, les característiques tàctils. Té cos, un color fosc i tons porpra, amb una aroma afruitada, d’espècies i de… cacau? Arruga el front. No el situa.
Per a menjar les viandes a l'estil xinès, japonès, coreà, etc., l'estri que es fa servir s'anomena bastonet. És un pal prim que, formant parella amb un altre, cal saber agafar
Darrerament s'ha estès l'ús de les formes angleses foodie o foody per a referir-se a una persona aficionada a cuinar, menjar en restaurants, tastar receptes noves i estar al dia de les novetats en l'àmbit gastronòmic a través de programes, revistes, webs, etc.
En català, del procediment culinari que consisteix a fer talls i forats a una peça de carn que s'ha de rostir i omplir-los de tallets de cansalada i altres ingredients per fer-la més saborosa se'n diu
En català la forma més adequada és guarnició, en referència a un ingredient afegit que acompanya un gelat, un iogurt o una gofra, com ara trossets de fruita, boletes de xocolata, fruita seca, nata, etc.
